dimarts, 20 de juliol del 2010

Claudio Monteverdi (1567 - 1643)

Monteverdi va néixer a Cremona l'any 1567 i als 16 anys ja havia publicat diversos motets. Igual que l'alemany Heinrich Schütz, les seves composicions van tenir una gran importància en la història de la música esdevenint el pont entre el Renaixement i el Barroc. Per això mateix comença composant obres vocals polifòniques i més endavant altres de monòdiques ja que considerava que el text quedava ocult rere la música quan hi havia més veus del compte. També sabem que Monteverdi va estar enfrontat tota la vida amb un altre músic anomenat Artussi.
A Mantua va trobar el que seria durant força temps el seu lloc de treball, com a maestro di capella, però el que realment va fer famós al cèlebre italià va ser la composició de la que és considerada la primera òpera de la història (tot i que se sap que Peri ja n'havia escrit una anteriorment). Aquesta òpera, anomenada Orfeo, favola e musica, estrenada l'any 1607, va ser un regal per un noble anomenat Gónzaga. Poc després es va traslladar a Venècia, on va ser maestro di capella a la catedral de San Marcos per la resta de la seva vida. Va morir l'any 1643 i va ser enterrat a la mateixa catedral.
Obres destacades: Madrigals, vespres, Orfeo favola e musica, Il ritorno d'Ulisse in Patria, L'incoronazione de Poppea, Ariadna.

dimecres, 14 de juliol del 2010

El Barroc

El terme barroc prové de la paraula portuguesa barrueco que vol dir perla imperfecta.

El barroc, en música, comprèn del 1600 fins al 1750 i es divideix en tres períodes (1600-1650, 1650-1700 i 1700-1750) Durant aquesta època la música polifònica renaixentista dona pas a una música més harmònica i contrapuntística.

Al barroc sorgeixen nous gèneres musicals com ara el concerto grosso, la fuga, la tocatta, la sonata, la suite barroca i el ricercare com a formes instrumentals i l'òpera, l'ària, la cantata, l'oratori, el coro, el coral, el recitatiu i l passió com a formes vocals.

En aquesta època apareixen els mecenes i la música es caracteritza per l'aparició del baix continu, el fortspinnung, l'estil concertant i la tonalitat.

Els compositors més representatius, la majoria dels quals italians o alemanys, són Monteverdi, Lully, Corelli, Purcell, Vivaldi, Pachelbel, Bach, Händel, Scarlatti i Rameau.